Resum
L’escola rural vol construir noves estratègies metodològiques com: establir comunicació horitzontal ( per disminuir fracàs escolar), grups de treball cooperatius. Informalitzar la pràctica educativa, dissoldre el control i la disciplina, entre altres.
Les escoles rurals utilitza un currículum que es pot modificar molt fàcilment i que es proper al món i a les experiències dels alumnes. Aquest currículum integra la cultura local amb la qual cosa faciliten als alumnes l’ integració en la seva pròpia localitat. És un currículum local. Llavors, podem dir que les escoles rurals utilitzen un text molt integrador.
Tot esta dividit en categories com són: d’agents, de discursos, de recursos, d’espai, de grup de classe, del temps, d’avaluació i segons BERNSTEIN la divisió social de treball.
Podem classificar aquestes categories en: Especialització, classificació i emmarcament.
Especialització: És el grau de fragmentació al qual arriba cada una de les categories. Quan més especialitzada sigui una categoria més subcategories hi hauran.
Classificació: Es l’estructura que s’estableixen dins de cada categoria i les relacions entre elles
Emmarcament: L’emmarcament pot ser fort o dèbil, quan més fort sigui la categoria més rígides i més aïllades seran aquestes.
Les escoles no rurals són d’emmarcament fort, en canvi, les escoles rurals són febles.
Un altre terme del que parla Bernstein és la pedagogia invisible ja que oculten el poder, la dominació,etc... però no l’eliminen.
L’autor d’aquest article Feu,Y. Prefereix l’escola rural ja que l’espontaneïtat hi té cabuda al igual que la provisionalitat per això diu que l’escola rural té que perviure.
Per últim, Feu, comenta com les escoles rurals que coneixem dels anys 80 s’han anat canviant i ara mateix ofereix una educació integradora i que també ofereix una flexibilització del temps escolar i que s’ha de potenciar.
El curriculum democràtic:
El currículum democràtic es basa en una sèrie de punts:
1.L’ educació com la reflexió i la crítica del procés d’ incorporació a la societat
2.Política educativa democràtica
3. No a les capacitats del alumnat, si no pretensions polítiques de l’ escola. El currículum ha de ser l’ experiència d’ aprenentatge que es planteja i les aspiracions… i no l’acumulació de “logros” individualitzats
4 El compromís de l’ escola amb la construcció d’ una cultura democràtica.
5. l’ alumnat,com agent actiu en la construcció cooperativa de l’ experiència educativa.
6. El docent com guia polític d’ interessos
CLAUS I BENEFICIS:
Claus:
Canvi de rol del professor
Canvi de rol de l’alumne
Conceptes i contingut
Metodologies Participatives
Avaluació
Canvi de rol de l’alumne
Conceptes i contingut
Metodologies Participatives
Avaluació
Benefici:
Flexible
+Participació,+ Activitat, + Motivació
Lligat a l’entorn social
Es valora el que es capaç de fer
Menys diferències socials, gènere
Menys fracasos escolars
Escola oberta i tolerant
Aprenentatge col·lectiu.
Flexible
+Participació,+ Activitat, + Motivació
Lligat a l’entorn social
Es valora el que es capaç de fer
Menys diferències socials, gènere
Menys fracasos escolars
Escola oberta i tolerant
Aprenentatge col·lectiu.
El curriculum formal recollirà tots aquests canvis i el real ho posa en pràctica. L’ocult dona els valors sense adonar-nos
A partir dels principis organitzatius, metodològics… de l’escola rural és més fàcil poder aplicar un currículum democràtic?
Sí, ja que una escola rural el que més intenta és la incorporació a la societat i per aconseguir aquest objectiu es basa en una política educativa.
Al ser pocs alumnes no valoren les capacitats individuals de cada alumne si no el conjunt d’aquests, l’alumne és un agent actiu en el procés educatiu, l’escola ha de ser per l’alumne i flexible en tot moment.
El professor no és autoritari si no que passa a ser un instructor, un guia educatiu, una persona que ajudi als alumnes en tot moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario